Dades del curs:

Dates:	17, 19, 31 de maig i 2 de juny de 2023
Horari:	de 15:30h a 18:30h
Durada:	12 hores
Docent:	Drecera – Gerard Ribé
Perfil:	Auxiliar tècnic educatiu
Modalitat:	Aula virtual – Plataforma Zoom

Matrícula: Tancada

Per gestionar correctament el procés de validació. Heu d’enviar la sol·licitud d’inscripció del curs des del portal de treballador (Integrho) – Les meves peticions: Sol·licitar petició/Peticions de formació/Sol·licitar inscripció a acció formativa.
En cas de no rebre la sol·licitud d’inscripció, no es podrà accedir a la formació.
Un dia abans de l’inici de la formació, rebreu un correu de benvinguda amb les dades del curs al vostre mail corporatiu (@pegrup.cat o @fasi.cat). En el cas de les formacions per Aula virtual – Plataforma Zoom també rebreu l’enllaç que s’utilitzarà per accedir a la formació.

Informació d’interès:

A la finalització del curs, es farà lliurament del certificat d’aprofitament que acreditarà la realització de la formació, sempre i quan s’hagi assistit al 75% de les hores totals del curs.

Objectius:

La disciplina punitiva tradicional no aconsegueix generar canvis positius en el comportament i en la interacció personal. La utilització de les pràctiques restauratives obre un procés per a millorar la convivència i obtenir el tipus de solucions duradores que necessiten les famílies, escoles o centres juvenils, institucions, comunitats i la societat en general, per a prevenir i abordar comportaments conflictius, reforçant la solidaritat, les relacions de convivència, aportant capital social i potenciant una reparació efectiva de les persones que han pogut resultar danyades.

L’objectiu de les pràctiques restauratives és desenvolupar una comunitat i manejar el conflicte i les tensions reparant el mal i forjant relacions. Aquest enunciat identifica dos tipus d’enfocaments, un de proactiu (forjar relacions i desenvolupar una comunitat) i un altre reactiu (reparar el mal i restaurar les relacions). Les organitzacions i els serveis que només usen l’enfocament reactiu sense construir un capital social per endavant són menys reeixits que aquells que també empren l’enfocament proactiu (Davey, 2007).
La ciència social de les pràctiques restauratives ofereix un fil comú per a vincular a la teoria, la recerca i la pràctica en diversos camps com l’educació, conselleria, justícia penal, treball social i gestió organitzacional.

L’ús de les pràctiques restauratives contribueix considerablement a:

• Reduir el crim, la violència i la fustigació entre joves (bullying);
• Millorar la conducta humana;
• Enfortir a la societat civil;
• Proporcionar un lideratge efectiu restauratiu;
• Reparar el mal;
• Restaurar relacions.